Al cau ens fem dir “Conilles” perquè ens agrada anar despilotades. Potser no el sentit estricte de la paraula. O sí.
El tenim farcit d’una colla resultona, captivada per la bona taula i que trempa aprenent i compartint rialles…
Als qui veniu, preneu nota: es permet tenir pèls a les cames però no a la llengua, no es tolera la manca d’humanitat i només demanem que deixeu les cabòries i mals rotllos a la tauleta de nit.
AL NOSTRE CAU S’HI ENTRA AMB CLASSE I A PÈL, SENSE TABÚS…
I A PARTIR D´AQUÍ, QUE LA VIDA ENS ENXAMPI MÉS DESPULLATS QUE SENSE ROBA!
